Visualització 3D basada en el disseny d'Opus I.
Un altaveu no s'explica només per la mida dels transductors ni per una xifra aïllada. El seu comportament neix de la relació entre el recinte, les vies, el filtre, la sala i l'amplificació. Aquestes són les decisions i les mesures que ens permeten conèixer Opus I.
01 · Resposta en freqüència
Equilibri al llarg de tot l'espectre.
La resposta en freqüència indica com varia el nivell acústic segons la freqüència. En la mesura en eix del prototip v11, Opus I es va mantenir dins de ±2,3 dB entre 50 Hz i 20 kHz. En greus, el nivell va caure 3 dB al voltant de 41 Hz.
La uniformitat de la resposta és una de les prioritats del projecte. En una sala domèstica, el resultat també dependrà de la posició dels altaveus, l'acústica de l'espai i el punt d'escolta.
02 · Dispersió horitzontal
La música no s'escolta només des d'un punt.
El so directe i les reflexions de la sala contribueixen a l'experiència d'escolta. Per això ens interessa observar la resposta fora de l'eix. En les proves disponibles, les corbes a 0° i 30° horitzontals van mostrar un comportament semblant fins aproximadament 3 kHz i una disminució progressiva del nivell dels aguts fora de l'eix.
Una caiguda progressiva i regular dels aguts fora de l'eix és un comportament desitjable, perquè afavoreix una resposta acústica més estable dins de l'espai d'escolta.
03 · Distorsió i nivell
Observar què apareix més enllà del senyal original.
La distorsió harmònica permet estudiar els components que s'afegeixen a un senyal de prova. En la mesura del prototip a 2,83 V, la distorsió harmònica total es va mantenir per sota del 0,45 % per sobre de 100 Hz.
Quan augmenta el nivell de sortida, els transductors treballen en condicions diferents. Per això sempre relacionem la dada de distorsió amb el nivell de la prova.
04 · Impedància i amplificació
Una càrrega habitual en alta fidelitat.
Opus I té una impedància nominal de 4 Ω, habitual en alta fidelitat, i es manté per sobre de 7 Ω en la major part de la banda on es concentra l'energia de la música.
La majoria d'amplificadors de qualitat treballen sense dificultat amb càrregues de 4 Ω. Opus I ofereix bons resultats tant amb amplificadors de transistors com de vàlvules, sempre que tinguin la potència adequada i, en el cas de les vàlvules, una sortida de 4 Ω. Recomanem almenys 50 W per canal a 4 Ω per gaudir de la música amb prou marge de potència.
Sensibilitat mesurada: 82,4 dB a 2,83 V/1 m (Beyma, prototip v11). La seva sensibilitat relativament baixa aconsella disposar d'una bona reserva de potència.
05 · Integració i origen del sistema
La diferència és en la manera d'integrar els elements.
El punt de partida tècnic va ser una combinació de transductors i una topologia de filtre publicada per Beyma. El desenvolupament d'Opus I ha treballat el recinte Lira, la geometria, la fabricació i la realització física del filtre, entre altres decisions d'integració. Reconèixer aquest punt de partida forma part de la nostra manera d'explicar el producte.
Consulta l'esquema i la llista de components
Topologia de referència publicada per Beyma per a Beyma 8NMFW + T25M. Realització amb components Jantzen, bobina Dayton (L1, 1,5 mH muntada) i placa de circuit pròpia.
06 · Registre de mesures
Les dades tenen un context.
Les corbes que presentem provenen de les proves d'una unitat del prototip v11 fetes per Beyma a Montcada, València, el 8 d'octubre de 2026. La informació mostra el comportament registrat en aquestes condicions i permet seguir amb precisió el desenvolupament d'Opus I.
| Unitat | una del prototip v11 |
|---|---|
| Distància | 1 m |
| Tensió | 2,83 V; sèries addicionals a 5 V i 10 V |
| Entorn | cambra semianecoica de Beyma |
| Assaigs | resposta, impedància i distorsió; horitzontal a 0° i 30° |